Archeologia
La vita di ciaciadëures tl Mesolitich sun Plan de Frea
L Mesolitich ie l Tëmp dla Preistoria danter l Paleolitich y l Neolitich. L scumenciamënt dl Mesolitich tla Dolomites ie ntëur l 9.700 dan G.C. y la fin ie data da n pruzes culturel tlamà neolitizazion (neolitizzazione) ulache la persona à scumencià a ne se spusté nia plu da n luech al auter, vivan de agricultura y de pastura. Chësc mudamënt ie unì a se l dé dlonch ti medemi tëmps y te Sudtirol iel ntëur l 5.500 dan G.C.
L Mesolitich reprejentea la prima fasa de nridlamënt dla persona tla Dolomites do la gran dlaciazion würmiana che ova si svilup plu grant dan 20.000 ani. Te chësc tëmp à la spersa de dlacia auta plu de 1.000 metri che curiva la Elpes, y de cunseguënza nce la Dolomites, scumencià a dleghé y a se tré zeruch, per arjonjer, dan 11.000 ani, l raion che ie mo al didancuei curì da dlacia. La valedes dla Dolomites che ne n’ova deguna vegetazion, fova njiniedes per unì colonisedes da plantes y tieres. La persona ti jiva do ai cërves, ai rehli y ai stambëc che se spustova bel plan de viers dla montes pervia dl sciaudamënt tlimatich do la dlaciazion. Dan l Neolitich, donca dan i tëmps ulache la persona vivova de agricultura y dl zidlé de bestiam, fova l’economia dla persona baseda mé sun la ciacia y sun la rededa de fruc dla natura. Chësta vita sfurzova la persona a se spusté da luech a luech, davia che dantaldut tla montes, finova la ressorses natureles aslune y la natura ne perdujova nia assé spëisa per viver giut tl medem post. L semea che ntan l Mesolitich fovel scialdi rudli de salverjina che maiova ierba y na tribù (pitla grupa de persones) ne se stentova nia a viver mé de ciacia. Ma coche n sà, per desdita de nosc antenac, ne possa la persona nia mé viver de cërn, dantaldut de cërn de tieres salveres, scialdi megra, ma la à de bujën nce de gras y de proteines vegeteles. Chëstes ie ressorses scialdi limitedes: na bostla, n iede che la ie unida tlupeda y maieda, cherscerà do permò l ann do. I ciaciadëures da ntlëuta fova perchël sfurzei a se spusté tresora ti jan do ai tieres, ma nce per tlupé i fruc da maië che maduriva te sajons defrëntes aldò dl raion y dl’autëza. Sce na persona moderna unissa spusteda de reviers tla Dolomites de za. 10.000 ani, pona murissela bonamënter da fam te puec dis. L fova de bujën de avëi de bona cunescënzes y tecniches per se la cavé te n ambient tan stemiëus.
La persona messova maië dut cie che n pudova maië, tieres salveres, uciei, ueves, pësc, plantes, bostles, cuces, legums salveres, ravises y bonamënter ne dijovela nia de no a snec, nsec y larves. La spëisa univa cujineda y nscila ne fovela nia tan pesocia per l magon. L fuech fova fundamentel per sëuraviver: l fajova lum, l sciaudova y l suiova.
Sce n pënsa ala cuantiteies de spëisa che na familia adrova uni di y che messova unì tlupeda adum tla natura, iel saurì da se nmaginé che per gran pert dl di messoven tlupé fruc y se cruzië dla spëisa. Y tlo fova la sozietà dl Mesolitich autramënter da chëla di tëmps da dant. Ntan l tëmp dla dlacia se basova l sëuraviver dla persona dantaldut sun la ciacia di gran mamifri (mamut, uro, lores, rinozeront y n.i.), bonamënter n lëur dl ël, canche l tlupé fruc y plantes, lëur che univa fat dal’ëila, fova manco de mpurtanza. Cun l Mesolitich ie i gran mamifri sparii y la persona à giapà plu calories tlupan fruc, bostles y ravises, chësc lëur univa fat plutosc da ëiles, vedli y mutons che no da ëi.
Coche tla sozieteies di nomadesc da ncueicundì, se spustova chësta grupes de za. 10 persones, ëi, ëiles y mutons, se purtan do dut si avëi. Sambën fova l pëis dla massaria na limitazion perchël cialovi de avëi de bona massaria che pesova puech. Sce n pënsa ala massaria y al guant dl Mesolitich, pona ne fovi bonamënter nia scialdi autramënter che chëi de Ötzi, che à vivù 4.000 ani plu tert. Nce i ciaciadëures dl Mesolitich cunesciova la odles fates de os y ova dessegur guant de cuiam y de pulicia. Scialdi autramënter fova la ermes. Ötzi ova na manea cun na lama de ram che ne fova mo nia cunesciuda a chëi tëmps, y la pizes dla sëites fova bëndebò grandes, fates da na lama de mé una na piera da fuech.
Ntan l’Età dla Piera univa la massaria da tai y la pizes dla sëites fates ora de n sas saurì da lauré che se tlama piera da fuech (selce). La lames de sas ie plu taientes dla lames de acel, ma davia che les pierd aslune l tai, muessen nen fé for inò de nueves.
Ntan l Paleolitich, dan nchin a 11.000 ani, fova la massaria de piera granda y pesocia; perchël ne fovel nia saurì a la purté da n luech al auter. Bele tla ultima fasa dl Paleolitich, che te nosc raions se tlama Epigravetian, possen udëi strumënc y massaria plu pitla. Sfendan ju la piera da n gran tòch, foven boni de fé n grum de pitla lames che univa lauredes ora. Tl Mesolitich univel adurvà la tecnica tlameda “microbulin”: sun i ëures de na pitla lama de piera univel fat ite bujes ulache n pudova les cherpé ju. A chësta maniera univel ora pizes scialdi pitles da na forma geometrica coche mesalunes, trianguli y trapec tlamei microlic. I resã de chësta laurazion vën tlamei microbulins, perchël ai na forma carateristica coche n pitl scarpel, ma chisc ne n’univa nia adurvei.
I microlic lonc manco de 1 cm, univa metui adum y nculei cun reja dala pertes dla pizes dla sëites, de lën o de corn de cërf. Chësta sëites, ermes periculëuses trates cun de gran arcs de lën de taisc, jiva ite sot tl corp dl tier. Davia che i microlic fova coche rampins, ne se destacovi nia plu. Canche l tier tucà da na sëita cun microlic friva te n sas o te n lën, ti zarova la piza la cërn, ti gaujan na gran plea da ulache l tier perdova riesc dut l sanch y puech do pudoven l tlupé su. Per chësc fova na tel piza la miëura erma per la ciacia tl bosch. L pudova nce vester che la pizes fova da tuesse, nscila muriva i tieres tuchei do puecia desëines de metri. Bonamënter univel nce ciacià cun trapules, mé che chësta maniera de ciacé ne lascia deguna fusties archeologiches. Do za. 1.000 ani ulache la vegetazion à inò davanià la lerch perduda ntan la dlaciazion, fova l raion dolomitich dan za. 10.000 ani scialdi periculëus y curì da n bosch spës ulache per gauja de lëns tumei, smueies, ruves y gran parëies de crëp fovel plu rie da se muever da n luech al auter. Perchël se spustova i ciaciadëures tl Tëmp dla Piera sëura i ëures dl bosch o sun i troies di cërves y di rehli. Nce ncueicundì sà uniun che muessa passé via n ërt te raions ala burtes, che n à mé drë de abiné l troi di cërves o di rehli per jì inant saurì. Cun l passé di ani à la persona for plu y plu suvënz adurvà chësta vies y bel plan ieles deventedes de drë troies da jì a pe. La persona dl Mesolitich fova dessegur adateda scialdi bën a si ambient, la fova bona de se defënder dai tieres periculëusc y de abiné assé da maië, ma tl ambient da mont ie l tlima l majer nemich che possa purté ala mort te curt tëmp cun l frëit y la plueia. L ova mé drë de unì na plueia da d’autonn cun n drë frëit che i mutons y la vedla jënt, nce sce i univa curei, muriva te puech tëmp.
Per chësta rejon univel cris sosta sota de gran tëc de crëp. Canche l pluova, pudoven tlo fé fuech y sce n cajo lascé suië l guant y se sciaudé ite. Tla Dolomites iel na gran cumpëida de sostes sota l crëp che ie unides adurvedes per plu o manco giut ntan la ciacia. La fusties che n abina sota chisc gran sasc ie for la medemes, fudleies te de pitla bujes tla tiera, n grum de pitla ristles de piera da fuech y microbulins, n sëni che tlo univel laurà la piera per njinië ju i microlic. Ora de chël abinen nce lames de piera da fuech che n adurvova per taië la cërn y per tò ju la pel di tieres, y crazes dl medem material, massaria che univa adurveda per tò ju la cërn canche n laurova la pel di tieres mazei.
La piera da fuech ne n’univa mei adurveda diretamënter ma univa for smacëda o nculeda su sun n mane de lën o de corn.
Per se stravardé dai periculi dla plueia, dla tampesta y dala nëif, univel fat sostes cun peves stizedes su da pei metui permez al crëp.
La sostes univa sambën crisses ora tenian cont de de plu carateristiches. L luech ideal de n ciaciadëur dl Mesolitich fova belau dut l di a surëdl, te na luegia che lasciova pro che n udova gran pert dl raion, daujin a tieres de bosch y a na funtana.
L Plan de Frea
L miëur ejëmpl de na sosta cun duta chësta carateristiches ie l “Sas de Plan de Frea” ti Plans de Frea. Chësc luech ie a 1.930 metri de autëza te n plan da surëdl, tlamà Plan de Frea, tla valeda che porta sun l Jëuf de Frea. Chësc gran puron, tlamà “Sas dl Moro” do l sëurainuem dl vedl patron dl pra, ie aut za. 10 metri y lonch 15; l se trata de un n gran sas de Dolomit de San Ciascian tumà ju dal parëi de Mëisules. Sota l sas iel cater sostes, coche tëc, ulache i ciaciadëures dl Mesolitich se fermova ntan che i se spustova da n luech al auter. La sostes che ie unides abinedes dala pertes de chësc sas à l inuem de Frea I, II, III y IV. Sota l tët plu grant y plu a surëdl dl sas, Frea I, ova la persones dl Mesolitich fat na pitla ciasota, curida da peves tenides adum da na costruzion de pei y rames de lën stizeda pra i parëies dl sas. Chësc raten, ajache l ie unì abinà na lingia de sasc sun l ëur dla sosta che dassova sustenì chësta costruzion. Daujin fovel nce na funtana. A chësta maniera deventova l “Sas dl Moro” na luegia scialdi saurida y segura per la ciacia tla montes daujin. I osc abinei ntan la giavedes nes dij che i tieres plu ciacei fova l stambëch, l liever y l cërf. Dala grandëza dl corn dl cërf san che i tieres univa mazei ala fin dl instà via y d’autonn, danter lugio y nuvëmber.
La piera da fuech che univa adurveda per fé massaria univa dantaldut dai Monti Lessini sëura Verona, n raion ulache l ie truepa piera da fuech de boniscima cualità, che tla Preistoria univa purteda te duta la Elpes urienteles y mo plu lonc. L univa nce adurvà piera dl luech che univa n gran pert da Puez ora. Vel’massaria de cristal lascia pensé che l fova nce cuntac cun la grupes dla Elpes Aurines.
Ani alalongia se à i studiëusc damandà sce la sostes sota sasc tla montes univa adurvedes mé da grupes de ëi che jiva a ciacia ntan che la families restova tla valedes o sce duta la familia se spustova. Sun Plan de Frea an abinà la resposta a chësta dumanda, davia che l ie unì abinà doi dënz da lat de mutons che fova jic pea cun si familia ntan la ciacia. L Plan de Frea messova vester na basa ulache vedli, ëiles y mutons stajova ntan l di, ti jan do a duc i pitli stroc de na familia mesolitica, ntan che i uemes jiva a ciacia. L’ëiles cialova sun i pitli mutons, njiniova ca la peves, cujiva y cunciova guant y tlupova dut cie che l fova da maië daujin ala sosta. I vedli ti nseniova a si nepoc coche n fajova lames de piera da sas per fé microlic, coche n njiniova ju la reja per la nculé su, coche n ndrezova la rames de siena da roles (n lën cun la rames scialdi ndrëtes) per fé sëites, coche n fajova arcs, coche n nterciova si cordes y nce coche n trajova la sëites, davia che l se tratova de na sozietà de ciaciadëures cun l arch.
Da sëira univa i ciaciadëures de reviers pra la sosta y aspitova che la cëina fossa njinieda. Nce ntlëuta davanioven l cuer de n’ëila plu saurì cun n pitl giuel; chësc savons ajache l ie unì abinà n snech dl mer (Columbella) cun n busc che univa adurvà per na culana. Do cëina se abinova duc ntëur al fuech ulache i ëi cuntova de si ntraunides, les ngrascian dassënn coche i ciaciadëures de uni tëmp, pona univel fat damat, l univa ciantà, balà nchin tert dan jì a durmì tla ciasota. Tlo vëijen che la cosses ne se à nia mudà plu che ntant. L fova de mpurtanza mëter a verda che l fuech vardova nce de nuet, ajache tieres salveresc coche i lëufs y la lores pudova unì daujin chiran da maië. La vita ti jiva do ala sajons y la persona fova pert dla natura. A defrënza de ncueicundì, ti tuloven mé cie che n adurvova, duc savova che la ressorses fova limitedes y che la vita dependova da na natura sana y che ciacé ncuei n tier de massa pudova dì patì la fam plu inant.
La tecniches de ciacia fova scëmples y bones. Ntlëuta jiven a ciacia te luesc ulache n ëssa pudù spië n tier coche pra fussei, nëidies y dantaldut jëufs. Canche l tier fova daujin assé, oven mé drë de se mëter contra l vënt y de tré la sëita. Sce i ciaciadëures fova de plu, pona cialoven de ciacé i tieres permez a na valeda strënta che finova te na buja o de viers de n paluch ulache i ciaciadëures i aspitova cun l arch. Pona oven mé drë de jì do ala rissa de sanch lasceda dal tier tichenà. Bonamënter ova i mesolitics bele cians da ciacia, scialdi mpurtanc per abiné i tieres tichenei. L fova n lëur dassënn periculëus ajache n tier tucà pudova deventé rie, jì sun la persona y cumbater fin ala fin per si vita.
Per la ciacia fova i Plans de Frea dessegur na posizion ideala. Ntan la giaveda dl 1994 ei abadà che canche l surëdl levova, passova i rehli tan daujin al “Sas de Plan de Frea” che n ëssa mé abù drë de tré na sëita per ruvé pra l “gusté”.
L ie unì giavà dut l Frea I, III y IV, pra l Frea II iel mé unì fat proes. L ie unì giavà cun l sistem stratigrafich; duta la tiera giaveda ie unida laveda y crissa ora a man per ne pierder nia i tòc plu pitli. I reperc urganics coche sumënza y ciarbon ie unii recuperei tres la flotazion (flottazione) y l ie unì datà radiometricamënter truep campions de tiera y de ciarbon. La sostes sota i purons dl Plan de Frea ie unides abitedes suvënz ti tëmps vedli y plu jëuni dl Mesolitich, dal Sauveterrian antich ntëur al 9.000 dan G.C. nchina al Calstelnovian ntëur a 5.000 dan G.C. Chësc luech ie donca unì adurvà per za. 2.000 ani y l ie unì arbandunà ntëur ala prima neolitizazion.
Chësc fat possen stlarì cun l gran mudamënt culturel che ie stat te chëi tëmps te Europa. Davia che n ne se spustova nia plu da n luech al auter, ne cunsentiva l lëur ti ciamps y la pastures nia plu de se n jì da si ncësa per tëmps plu lonc; sëuraprò ie la cërn di tieres trac su scialdi plu grassa y teniva permez plu giut che no chëla di tieres salveresc. La ciacia fova mudeda ora de nia, per l prim iede do milesc de ani, fovela deventeda n fenomenn manco mpurtant. Mé cun la prima formes de pastura ntan l’Età dl Bront ova i raions auc da mont inò mpurtanza per la persona. Y l ie propi te chësta fasa che l “Sas dl Moro” ie inò unì cris su: L ie unì abinà resã de fudleies y de ceramica de chëi tëmps. L mancia defin reperc di tëmps che vën do.
Tl Chemun de Sëlva iel mo vel’autra sosta sota i crëps ite, dantaldut sota Saslonch de viers dla Zità di Sasc, a Tramans, te Chedul, te Pra da Rì te Val. Te chisc luesc iel unì tlupà su tòc de piera da fuech y nce ceramica dla preistoria che lascia pensé, che i ie unì cris su giut alalongia, ma purtruep mancel mo giavedes archeologiches sistematiches.
© Herwig Prinoth