L tëmp
Stravaganzes dl tëmp te Sëlva y tla ujinanza dla valeda
Na nrescida sun l tëmp fata y scrita te l test uriginel de
dr. Josef Mussner de Martin, che da plu de 30 ani scrij su l tëmp y mesura la nëif.
10.000-15.000 dan G.C.
N toch de mont sot a Ciandepinei sbriscia ju tla smueia dl Vajon y stluj la valeda ja Dorives. L lech da La Poza se forma y tl passé di ani se fejel ora na streda, taia ora la valeda y l’ega va ite tl ruf Derjon.
15 dan G.C.
L cumandant di Romans Druso tol ite la Rezia, passan tres nosta valedes. Ani de dassënn puecia nëif, scrijel ël passan ntan l inviern te nosta valedes ntëur via y sun i jëufs y i valons ncantëur.
Ntëur l 340 do G.C.
Agajons tla valedes dla Rezia (nce Gherdëina), che porta i ruves sëurora y a crì stredes nueves.
Danter l 300 y l 1200, belau mile ani fans sot ala giurisdizion eclesiastica de Aquilee (Görz/Gorizia). I documënc ie dassënn puec y scialdi ie jic perdui cun la desdruzion dla zità romana. Atila fova ruvà dai Balcans ca y ova tëut ite Aquilee tl 476 d G.C., desdrujan dassënn l plu bel (l dom ie mo al didancuei). Ël ne n’ova degun nteres de scrì su velch de nteressant sciche l tëmp.
1222: Teremot tla valeda y ntëur via.
1348: Teremot sterch tla Elpes dala Val Venuesta nchina tl Friul. Bëndebò de morc te nosc raions y te nosta valedes ujines nchina tl Friul y tla Val Venuesta. Te Fascia y Flëm rompel ora la pest. L pudëssa vester, che l Ciastel de Val vën desdrù dala scassedes dl teremot, fajan tume ju n tòch de Steviola.
1493 y 1499: Na agajon de gran proporzions, gauja danns ai puscions. (via n Val de Flëm ti dai la gauja dla agajons ala stries, nsci scrijova l maester Zorzi de Ziano dla Val de Flëm).
1564, 1567: Agajons de cërta dimenscions gauja danesc daujin ai ruves.
1600: Drëta suta, l ne pluef per 9 mënsc nia.
1611: Te zeche luech dl Trentin (Rurëi), ne pluevel nia per plu de 400 dis.
1615-1645: L cronist Marx Sittich scrij: Te Gherdëina iel na mont (Saslonch) ulache la nibles taca drët gën y ulache l pluef suvënz.
Ani cun de plu dis de plueia ndolauter, ma l ne mancia nianca vel’enes de drëta suta.
1649: Ai 22 y 23 de utober agajon de gran proporzions ti raions ntëur l Sela.
1684: Inviern drët frëit cun sambën puecia nëif (ntlëuta minoven drët frëit, canche la temperatura jiva sot ai 20 degreies).
1686 y 1687: Agajons de mesana proporzions, l à pluët cater dis alalongia.
1689-1690: L toma n grum de nëif ntan l inviern.
1650-1750: De plu persones à messù lascé la vita passan la mont via per l inviern (per massa nëif o scialdi frëit). Tlo iel minà la mont de Frea per jì via i badioc y chëla de Sela per jì via n Fascia.
1701: Ciarestia pervia dla gran suta.
1708-1709: Ani drët frëic cun puecia nëif y puech fën d’instà.
1724: L ne pluef nia per passa 140 dis, de cunseguënza iel na gran suta.
1740: Gran suta, dassënn puech fën.
1747-1748: Agajons, che fej de gran danesc ala campanies.
1759-1760: Puecia nëif ntan dut l inviern. Mei y juni drët frëic y sambën ciarestia.
1760: Te n valguna de gran ziteies di Paesc Tudësc scumënci a museré y scrì su la temperatures te C° (Celsius) degrees.
1785: Agajon, plueia y tampesta fej bëndebò de dann.
1789: Ala fin de juni nëivel sciche sce l ciel fossa daviert. 50 zm te Sëlva y alauta mo deplù.
1808-1809: Gran suta.
1816: Ann dla gran suta, che va da auril nchin de utober per mancianza de plueia.
1820: La nëif se n va bele de merz y d’ansciuda iel belau for bel tëmp. Te Sëlva vëniel sià bele ai prims de juni da fën.
1821: Agajons.
1823-1825: Agajons de pitla grandëza.
1829: Agajon de gran dimenscions, via per l instà.
1829-1830: Inviern cun puecia nëif; de jené passi sëura mont via zënza ciaspes (Jëuf de Frea).
1834: Suta y gran ciarestia, degun orde y nianca siela.
1839: Drëta suta ti mënsc de juni, lugio y agost, racolta drët megra.
1848: Ann ciaut y tume, drët na bona racolta.
1849: Suta da juni nchin de utober ite.
1830-1910: Ani danterite ulache d’instà via fovel dassënn sut. Chësc vëijen mo datrai sa mont te vel’pra, ulache i fajova aghei te pra per lascé ju l´ega y fé crëscer plu ierba (l fova nce datrai plu enes zënza plueia).
1850-1880: L vedl Linacia selva plu viandanc y marcadënc, che ulova fé la mont de Frea ntan l inviern, da mort segura per via dla gran neif o dl freit
Ntëur l mez dl secul: La nëif ne se n n’ie nia jita sa mont. Degun fën samont y dassënn puech a cësa.
1871-1872: L ne n’à fat ju deguna nëif da nuvëmber nchin auril.
1881: Grandiscima suta cun mënsc zënza plueia.
1882: Ann dla grandiscima eghes cun desdruzions y nchinamei morc tla smueies y boes. Fauré y merz: Doi de biei mënsc ciauc y cun la ierba che chersciova a uedl udan. Do Sant Ujep (19 de merz) menà l bestiam Sëura Frëina. Tla vares da pert da surëdl iel na spana de ierba ala fin dl mëns.
Auril: Nia plu tan bel y l ciaut lascia dassënn do.
Mei: Mëns burt y frëit.
Juni: Mëns for mo burt y frëit y l fej ju nce la nëif tl luech.
Lugio: La ierba ie dassënn puecia y i paures fej ite puech de stlet fën.
Agost: Per sië n linzuel de fën sa mont vëniel sià ëures alalongia. N possa lascé ora de gran tòc ajache l ne n’ie nia.
Setëmber: L à pluët 5 dis ndolauter y l vën ju la gran smueia y roa y boa ta Fussel. Sies persones ne ti la fej nia a mucé y resta sotite. Tublà y cësa vën nce suplii tla boa. N grandiscim spavënt de proporzions catastrofiches. Puenc vëniel zarà demez, ite y ora per duta la val.
1883-1884: Inviern ulache l nëif suvënz cun bëndebò de nëif, dandaldut sa mont.
1906: Pitla agajon ulache vel’pitl aghel y ruf va sëurora.
1916-1917: Ann dla grandiscima nëif. Te Sëlva al nevët passa 90 iedesc ntan dut l inviern. Saudeies mor tla levines sun la Marmolata y tla front dla viera, che passova sun la montes ntëur via. Ai prims de dezëmber fovel bele passa n tublà (ntëur 5 metri) de nëif, sa mont. Sun Jëuf de Sela 32 metri de nëif tumeda ntan dut l inviern.
I paures che messova jì a vejelé l bestiam passan da cësa alalergia nchina te stala fajova tuniei tla nëif.
Da d’ansciuda n grum de eghes ncantëur, smueies y boes. Danter La Summhaus y Nucia univa ju smueies de gran proporzions ntëur ai prims de mei via, coche n liej tla “Lecurdanzes de lava”: “Tl unì de revieres (les fova jites te Sëlva tala Madona) ons udù la gran smueies, che à desdrù ciamps y preies. L grumon de nëif se à deslacià massa ajlune y l’eghes a zarà su de grandiscima sfëntes ti terac: L ciastel (Fischburg) ie te pericul. Dala cësa ilò daujin à la jënt messù se n jì ...”
1917: I paures ova fat scialdi fën sa mont, ajache la tiera ne fova nia dlaceda ntan l’inviern.
1918-1919: L toma puecia nëif ntan l inviern.
Tert tl d’autonn possen mo jì cun la rodes a tré fën.
La luesa possen tò ca permò de fauré via, ma nia for.
1919: Ai prims de utober iel passa 50 zm de nëif che nchina da d’ansciuda dl ann do ne se n va nia plu.
1920-1921: L toma dassënn puecia nëif ntan l inviern via.
1923: Fajan la mont dlacia na persona y muessa lascé la vita.
Frëit ntan l mëns de juni ulache la temperatura va suvënz sot a 0 degrees.
Ntëur mez juni plu de 40 zm de nëif, che revina duc i prei y pëta ju la ierba.
1926: Auril: N gran vënt storj y zera via lëns, deplu cubich de leniam da fé su.
Instà: Lëur per la puecia sies dla valeda per sië ora chësc leniam.
Temperatures bëndebò autes via per dut l instà. L ne pluef per trëi enes nia.
1926-1927: Puecia nëif nchin de fauré.
De jené vai mo a fën do Col Rudela cun la rodes.
1928: Dassënn frëit danter jené y auril.
Zeche un muessa ti la zeder y mor dlacià fajan la mont.
Agajon ai prims de nuvëmber. N valgun puenc vën zarei pea.
1929: Mëns de fauré dassënn frëit, suvënz rejonen de passa -20 degrees.
1937: Ai 19 de lugio: La jënt leva cun n jnodl de nëif fata ju ntan l’ultima nuet. La cuntreda de nosc paesc ie duta blancia.
N Sant’Anna ai 26 de lugio temporal de gran proporzions te Val. I sona ciampana a martel. Roes de material, sablon y giara vën ju da duta la pertes. I paures sauta da mont ju per jì te Val. (chëi che fajova pert di destudafuech, belau duc). L lech de Ciampedel te Val va nchinamei sëurora.
1938: Ai 15 de fauré da sëira “aurora boreale”, n dij che l ie n sëni de viera.
1941-1942: Puecia nëif ntan dut l inviern.
N Santa Guania marati mo deguna nëif nchinamei sun la Cënta de Mëisules. Via per l inviern dlacia y calons dal’ega per l frëit davia che l ie puecia nëif.
1943: Puecia nëif y na drëta suta ntan l instà via.
1950-1951: Inviern cun n grum de nëif. L à nevët passa 90 iedesc.
Bele do Unissant plu de na giama de nëif sa mont. Dan Nadel iel bele da palé ju i tëc di tublei da mont, ajache sceno se rompi ite. Ntëur ai mez de mei marcià da Pederoa, cun l bestiam cumprà passovi ora per la rives y nia per i plans de Frea per la gran nëif. Ti plans fovel danter 4 y 5 metri dei nëif mo. Streda zareda tla val, giaurida da n camion dal mus spiz adurvà tla segonda viera mundiela,dala mpreja Goller de Sëuc.
Ala fin de juni via univel bel plan rumei i prei da mont (l fova mo de gran tarlec de nëif cun la ierba che univa bele sotora).
Tan de fën via per l insta ne se l recorda deguni (nia dlacià ntan l inviern).
1956: Ntan l mëns de fauré temperatures siberianes, calons dala ega dlaciova dloncora. Temperatura minima musereda te Sëlva -28,00 degrees (sa mont bën -33,0° C). Mesana dl mëns de fauré -17,00° C. Puecia nëif y ansciuda buneriva. Ntëur mez auril oven bele trat tiera te Sëlva.
1961: Prims de utober, juebia dan Segra Sacun, desmunté dla biesces, 40 zm de nëif frëscia, te Puez belau 80 zm de nëif.
1962: 14 de auril, Dumënia dl Ulif 1,30 metri de nëif frëscia.
Te trëi enes se n iela duta jita dal l ciaut.
1963: Gran frëit per passa 50 dis da jené a fauré; temperatures for danter -10,00 y -26 degrees. Puecia nëif. Ala fin de fauré fova i lifc da Nives bele zarei.
1965: Temporal de gran dimenscions via per setëmber. Ruves, che va sëurora te vel’post.
1966: Passa 300 mm de ega via per i dis dla Gran Santa Maria, pitla smueies, boes y roes tl paesc y ruves che va sëurora. L à pluet trëi dis ndolauter.
Agajons ai 3 y 4 de nuvëmber 1966, puenc zarei demez, streda che va a Pruca zareda te plu luesc, ruves che va persëura. Per fertuna ons mo la streda dla ferata da Laion ite per ruvé te Gherdëina.
Ai 2 de nuvëmber nëivel sëura i 2.000 metri sciche sce l ciel fossa daviert. Tl paesc pluevel dassënn.
Ai 3 de nuvëmber se auza la temperatura, l pluef nce alauta. L meter de nëif fat ju se n va te 24 ëura, do che sot a Murfrëit ite fovel unì ju avisa 10 levines. Dut se mbuova ite y va do la val ora. Ala fin fejel ju na spana de nëif tumia y mola nchina ju tl luech.
1970: Dan i Campionac dl mond y ntan nëif suvënz drët plomia, suvënz da palé y bater i purtoies dai schi.
1970-1980: L fajova ju plu suvënz la nëif ti mënsc danter juni y setëmber.
1973: Inviern cun puecia nëif y ai prims de dezëmber iel ti Plans de Frea
-20 C° .
1974: Ai prim de fauré tomel 50 zm de nëif te na nuet.
30 de setëmber: Ti Plans de Frea nëivel pro cun 40 zm de nëif frëscia. Nchina ai prims de dezëmber an pudù fé l training de pudejé cun de beliscima nëif.
1975: Inviern cun de gran desfrënzes de nëif dal’auta ala bassa dla val.
1976: Pasca ai 30 de merz: Belau n meter de nëif toma te curt tëmp a 1.600 metri. Do n’ena se n iela belau duta.
6 de mei: Teremot dl Friul, che n sënt nce te Sëlva, de pitli danesc.
L berdola ju sasc dai crëps fajan na fuera y n rumpelnamënt da temëi (Stevia).
Setëmber: D’autra scasseda dl teremot dl Friul, 8 degrees sun la scela Mercalli, che n sënt ënghe tlo da nëus.
1979: Autonn bel y sut, per 52 dis alalongia ne pluevel nia.
1981: Ansciuda buneriva, do che l ova fat ju plu iedesc la nëif al scumenciamënt de merz.
1985: N valgun dis drët frëit cun temperatures nchin a - 25°C degrees.
1986: Danter i 31 de jené y l prim de fauré na gran nevera de gran dimenscions danter 1,5 y 1,8 metri de nëif tumia y plomia. Streda da La Sëlva dsareda per trëi dis alalongia nchin che l militer, cun l aiut dla jënt dl luech, la gëura cun de gran pacheres.
1987: 22 de nuvëmber: L nëif dassënn y pona lessù scialdi plueia.
Plu lëns sturcëi dal pëis dla nëif.
1988-1989: Via per l nuvëmber fejel mpue de nëif, ma da Nadel se n iela belau duta. Permò ai 26 de fauré nëivel inò. Da Nadel possen jì sun Stevia y te Puez cun ciauzei da ginastica. Via per l jené urganisea i badioc jites a pe te Puez cun acumpaniadëur.
Ai 6 de lugio 1989: Temporal cun tampesta sun Dantercëpies. L Puent de Funtanes se stropa. N ruf de ega va ju per Fraz y revina la campania y va ite te vel’cësa.
1989-90: La medema mujiga sciche l ann dant. La drëta nëif fejel permò via per l mëns de fauré. Per fertuna possen fé nëif cun i canons y salvé a chësta maniera la sajon.
1997: Boa de sasc dal Ciastelat (Uedli) ju.
N valguna families muessa lascé si cësa y se mëter al segur.
2000: De nuvëmber nëivel su per la montes n valgun dis ndolauter abinan adum drët n grum de nëif. Tl paesc puevel scialdi y giut (plu de 300 mm d’ega ntan l mëns).
2003: Instà bel y scialdi ciaut.
2006: Do n bur agost vëniel ai 21 dl mëns l bel tëmp docà y l ciaut per la sajon che dura nchin ite tl scumenciamënt dl’inviern.
2006-2007: Un di invierns plu ciauc di ultimi 70 ani (1926/27).
L grunt ie mé puech dlacià. Sut amanonder, massa ciaut per fé nëif cun i canons de nuvëmber y dezëmber.
2007/2008: Temperatures plu basses di ani passei y dassënn n grum de ega ntan l mëns de juni (220 mm d’ega).
2008: Ai prims de dezëmber nëivel n valgun dis ndolauter. Sa mont abinel riesc adum plu de n meter. La sajon da d’inviern ie segureda. Da Fedom ite stredes dsaredes per i 3 metri de nëif ncantëur. Tla Ciadura danter 5-8 metri de nëif a luesc. Tëc da palé ju, ajache i crëpa ite.
2009: N bel instà cun puecia plueia.
2009-2010: Temperatures mesanes y nëif tla norma, sciche ti ultimi 30 ani.
AI 20 de juni: L fej la nëif tl paesc (n ciauzel), su alauta “n jnodel“.
Ai 2 de lugio: Temporal de gran dimenscions te vel’ridl de Sëlva. L va n smueia de pitli tòc de terac. 89 mm de ega te 2 ëura de plueia.
Lugio: Un di mënsc plu ciauc di ultimi 90 ani cun na mesana de belau 18 C° degrees (de lugio dl 1952 fova la mesana mo plu auta).
Ai 25 de utober: l nëif dut l di, 50 zm de nëif tumia y plomia cuer ju la cuntreda. La majera neveda tl mëns de utober ti ultim 30 ani.
Do l’ultima dlaciazion dan zirca 12.000 ani ie l tëmp for jit a periodes de 200-300 ani. Al tëmp dla nascita de Gejù, perioda ciauda, ntëur al 1.500 perioda frëida, 1.700 perioda ciauda, 1.850 perioda frëida, 1.900-2.000 perioda for plu ciauda.
Chëstes ie n valguna nfurmazions sun l tëmp scrites su nstës, damandan ora persones, fajan nrescides tlo ntëur tla ujinanza, via n Val de Flëm y Fascia (ëi à dut scrit su do l ann 1.300 inant). La temperatures ie tlo da nëus permò unides scrites su dal 1920 inant.
I degrees dla temperatura, depënd da coche un i tol su.