De burta ntraunides
I leresc romp ite te cësa de Rustlea
L fova dl 1836. La cësa de Rustlea fova nlëuta frabicheda sciche la ie mo al didancuei: l’ova doi partimënc, ma dedite ne fovel deguna scela da jì su aut. Basite stajova bera Gianeto Delago cun si fëna Mariana y n mut Levisc; i ova doi fanceles, una Maria Messner y l’autra na badiota che se scrijova Rudiferia. Chëst’ultima ie mo stata giut te Gherdëina dopro. Sëuraite stajova n calighé, Iacun Rubatscher, n ti dijova Iacun Toch, cun si fëna y mo doi ëiles a fuech.
Bera Gianeto ova butëiga. De sëires, canche I ova servì la jënt che univa a cumpré ite, s´arovi la porta abenëura y ne giauriva plu auter che a de tei che i cunesciova bën.
L fova ai trënta de setëmber. Nfin la set da sëira ovi vendù roba; canche l ultim, che fova unì te butëiga, bera Casper Ploner se n fova jit, ovi åarà la porta. Tone Tolpeit, che fova ënghe stat sun Rustlea a cumpré zeche, ova udù, canche l se n fova jit a cësa, n furesto cun n stlop sul col unian sëura Rustlea ju de viers de Rustlea. Ma l ne se ova pensà nia auter.
Bon, ntant se ova bera Gianeto tëut ca la pipa y jiva iust ora n cësadafuech a se la mpië, che zachei smaza pra porta y prëia per tudësch che i l lasce ite. L ova iust ulù vester, che bera Gianeto gëure n chëla sëira zënza cunëscer chël dedora. Te chël mumënt i dà bele l auter na scurtleda cun n stilet. Bera Gianeto se n mucia te stua y svëia: “Jënt, nsnuet sons duc andac.” Y l auter do a d’ël. Bera Gianeto mucia te standegun, ma l ne la fej plu a stlù l usc; l auter a pudù mëter ite n brac y ti dà dl stilet ulache ël l toca, nfin che l toma ntëur. L ova, bera Gianeto, passa 27 frides dijen, canche n l à giatà.
Ntant ova n auter talian metù man de lauré ora n porte y te cësadafuech: l mut Levisc y la fancela fova unii mazei iló.
Anda Mariana y la fancela badiota se n fova mucedes te standegun. Canche I lere che ova mazà bera Gianeto, les vëija giatel anda Mariana y la zera ora n stua. La fancela se teniva pra d’ëila, y ie unida trata ora pea. “Bezzi o la vita” svëiel.
Anda Mariana i mpermët de i dé dut cie che l’à, ma l ne la lascia mpo no sté; adum cul auter lere, che fova unì ite de porte, la tirel ora te porte y scumëncia a la scurtlé, ëila y la fancela, che fova mo for tacheda te si brac.
Te chësc mumënt ruva bera Iacun Toch sun porta. Su aut dijovi la curona; pò, canche i ova audì chësta fuera, se ovel pensà de frì ju, scebën che si fëna n’ulova. Canche l gëura la porta se destuda la lum che l lere ova purtà ora de stua. Åën fovi a scur, y la fancela che fova pro anda Mariana, se n mucia bel a chiet – i dij che l’ova i stentins dedorajù – y sauta sa Lech a cherdé jënt. Sa Lech stajova bera Ujep Ploner; l manda debota si fi Stefun a cherdé d’autri, y ël nstës sauta cun si fi Giuvani via Rustlea.
I leresc, che fova a scur, n’udova nstësc no plu, cie che i fajova; che zachei fova unì da porta ite, se n ovi bën ntendù: chël che fova de guardia dedora da porta, ova metù verda massa puech. Åën tl scur mëti man de se scurtlé y de se dé ntra ëi. Bera Iacun Toch se ova ntendù massa tert de cie che se tratova; l ne n’ova nia tla man y cëla bën de se n mucé debota. Ma n lere ti fir do, l pëia y l copa. Bera Iacun chërda n aiut, y si fëna vën da aut ju. Ma la ne ruva nia ju leprò, che n lere ti vën bele ancontra per la mazé: ëila mucia, ël do. Sun scela la pëiel per l chitl. Riesc penseda, i lascela l chitl tla man y se n mucia. Ma la ne l ëssa mpo no fata, sce ne fossa unì te chëla Ujep Ploner (da Lech) dessëura ju; sun chël col sëura Rustlea mëtel man de fé na drëta fuera. Udëi n udoven nia plu, y l lere ne savova, tanc che n fova tlassù. Sa dlieja sunovi bele ciampana a martel. Canche i leresc a udù che i ie mpandui, se l’ai data piersa; l lere che ova pià la fëna de Iacun Toch, ne i ie plu jit do; l tol ca l stlop y tira n colp su per chël col; bera Ujep à audì la codla sciblan dlongia via. Ntant sauta l’ëila su aut da porta ite y åera la porta: a chëla moda ie mo unides salvedes la trëi ëiles che fova su aut.
Chëi che Stefun Ploner ova abinà per jì sun Rustlea, à bele udù dalonc i leresc mucian via per puen’da La Gërva y lavia ora. N i fova bën sautei do, ma tl scur ne fovel stat mesun de ne fé nia. I leresc ie jic n chëla nuet y l auter di nfin che i ie stac boni; i muciova for de viers de Mont de Sëuc. Un se ova perdù la cazina, che n à pona giatà sun streda. Te n medel ora n Mont de Sëuc an giatà n stlop, na pistola y n gran stilet: iló fovi roc ite y se ova fat da maië. Nce te n auter medel an giatà n stlop: un se ova despartì dai autri y fova jit dassëul de viers de cësa.
I leresc vën piei su
L auter di an bele mandà da Ciastel de mez jënt a i crì y fat al savëi ai autri giudizi. N possa se pensé che l ne n’ie saurì crì su valguni ora n Mont de Sëuc, y l ne n’ie nia da se fé marueia, sce n ne i à plu piei.
Ma a Fascia fova revà n valgun dis do un pra sunieria a cunté che, a unì da Gries a Pera, al urtà n coscio che i savova drët da temëi y che cialova propi ora sciche n lere: l fova melciafià, semiova de avëi na trica de vel’sort, y ova na man lieda su; l dijova, che l se ova fat mel a tumé nzaul. L fova per jì a Pardac a tò zeche sanc che l ova mo da vënder dijovel.
Sunieria à debota mandà doi uemes de viers de Pardac a l crì, y bel mpont l ai pià iló. L ie unì menà te perjon, y pò damandà ora; ma l ne n dijova na drëta; tosc dijovel nsci, tosc inò autramënter; coche l se ova fat mel ala man ne savovel ënghe no da dì. Che chësc fova un di leresc, chëla fova bën tan che segura. Ma l ne fova mesun de l fé dì ora velch di autri. Te plu de n mëns che n l ova tenì te perjon ovel mé dì chël: che l ova inuem Luigi Botticelli y che l fova fever a Grigno. Ma canche n savova n iede chël pò fovel bele speranza de pië nce i autri.
N à damandà do a Grigno y à audì, che l fova stat de setëmber, dunque l mëns dan che vënie mazà chëi de Rustlea, n valgun iedesc a Castel Tesino. Y pò iesen inò unic al savëi che trëi tei rie maladëc, che duc schivova feter a Castel Tesino, ova mancià nlëuta dal fat n valgun dis. Doi fredesc: Tommaso y Bovo Moranduzzo y n auter, Angelo Balduzzo fova stac ora ntëur n diesc dis y fova pò unii inò a cësa dut arfamei, l guant zarà, da fën y da ledam; y do nlëuta rujenovi puech y schivova ora la jënt. Si fenans se ova ënghe ntendù che messova vester ntravenì zeche de no drët.
Bon, chisc trëi ai ënghe pià su, y prësc do à l plu jëunn d’ëi cunfessà ite dut.
Bovo Moranduzzo conta, coche i se l’ova fata ora.
La cundana.
Tommaso Moranduzzo, si fra, ie stat chël che se l‘à penseda ora y che à rujenà su i autri. L fova cramer, maridà y ova nlëuta 36 ani; a Castel Tesino ovel n tel pitl luech, plën de debic. Na sëira urtel Luigi Botticelli a Grigno, n drë loter che fova bele stat te perjon doi iedesc; l ova 34 ani, fova ënghe maridà y fova per drët fever; burt, fosch, dala berba foscia che i curiva ite ades i uedli, cialovel bën ora propi sciche n lere o n sassin de streda. A chësc i conta Moranduzzo, che l ie stat te Gherdëina cun la crama; te na cësa, che ie mpue dalonc dal’autres, al spià ora dut: L patron à na butëiga y scialdi grosc; ël, l cramer, sà franch ulache l i ascuend. L patron ie n bon coscio, che se tëm prësc, fanc ne n’iel degun, l à mé n mut y chël ne n’ie nia drë nton. Sce n fossa n trëi mpue da curagio, pudëssen abiné n bel grum de scioldi zënza gran fé: Un messëssa i frì permez al patron mpue cun la ries, pò dajëssel pa ca i scioldi zënzauter, dala gran pëura che l ëssa; y i autri messëssa cialé che ne vënie nia fat fuera o cherdà jënt.
I conta nce che bera Gianeto ova dessenà chësc cramer cun na matada y che l auter i ova pià l sënn. Chësc talian vendova sanc. Bera Gianeto i ova cumprà ju l ann dant n sant Antone, y, per fé na cuineda, dijel al talian, che l dëssa i n mené na biena. L auter vën l ann do cun chisc sanc; sambën, che bera Gianeto ne i ova cumprei. De chësc dëssa l talian se avëi dessenà.
Bon, chësc fever Botticelli se pënsa n pez, ngali dijel che l sta ala pert, a cundizion che i grosc vënie partii rëidla; ma che n muessa cialé de giaté mo doi uemes, per vester plu segures; sce chësc buteghier ie tan rich, giata bën mpo uniun nia mel grosc. Chi fossel pa mo da giaté?
Moranduzzo che ova mparà a cunëscer scialdi jënt a jì cun la crama, dij, che Angelo Balduzzo fossa l drët; l à danz permò 24 ani, ma l nen à bele fat n valgunes, y ie stat åarà via plu iedesc. L cuarto fossa Giambattista Pelloro. Chisc doi fossel mo da giaté. L va ala Plief de Tesino a i crì, i mëina te ustaria y i paia da bever nfin che i fej pat cun chësc malan. Ma Pelloro ne i ova nia drë crëta ala storia, y n valgun dis do i al fat savëi, che l ne tën pea, ma che i dëssa sté zënza festide, che l ne dijerà a deguni nia.
Åën fovel inò da nen crì n auter. Botticcelli dij a Moranduzzo, che l dëssa cialé che si fra Bovo Moranduzzo stebe ala pert. Chësc ova mpermò 24 ani, ma l fova ënghe bele stat n valgun iedesc a i cialé ala majons scures. Si fra Tumesc à sapù da i la ciaculé su tan giut, che l à mpermetù de jì cun ëi.
Doi sëires se ai mo abinà dui cater a se rujené ora dut coche toca. Ueia y curagio ova mé i doi plu vedli, l fever y l cramer; ai autri doi i muiova perdrët che i ova mpermetù. Ai 28 de setëmber, n mierculdi, ovi fat ora de pië via. Sambën che i se ova tëut ermes cun ëi, pò cërn y pan che i jiva te vel’ medel a se cujiné, y ega de vita per giaté plu curagio. Jì jivi per l plu de nuet, y de di paussovi. Ai 30 dala trëi domesdì fovi muec sun Mont de Fascia a pië ju.
Canche i fova ruvei ju, fovel bele scur. L cramer y l fever va pò danora a fé la spia; y vën prësc inò a dì che dut va bën y che i possa la mplanté. Y dui cater pëia ju de viers de Rustlea. Bovo Moranduzzo, che se tëm, mëti dedora a fé la spia. L cramer, che à mparà tudësch a jì cun la crama, smaza a porta y prëia per tudësch che i l lasce ite. Canche bera Gianeto gëura, firi ëi trëi da porta ite.
Do l fat fovi mucei duc deberieda n pez. Pò ova Bovo messù resté inò, che l ova mel a n pe. Ël fova jit per Trënt y Valsugana a cësa. I autri trëi ova mo durmì adum n chëla sëira, te chël medel ulache n ova giatà l’ermes. L auter di se ovi ënghe despartì per ne dé nia suspet. Y i l’ova pa mo paieda dassënn: i ne se nfidova no a prië d’albierch no de vel’ da maië; pò ovel mo metù man de jeté n doi o trëi dis fort. Doi fova ruvei a cësa dut moi y arfamei; Botticelli oven bele pià a Pardac.
De cundana ovi giatà 20 ani per un, auter che Bovo; chël ova giatà 15 ani, pervia che l ne n’ova fat nia a jënt y ova cunfessà dut.
====
L’ANN DAL’EGHES 1882 Y LA SMUEIA DA FUSSÉL
Puecia nëif iel stat d’inviërn, frëit degun, l ne n’ie adés mei stat nsci. De jené tarënt, de fauré verdiova i prei, de merz fluriva i ciofes ju per la rives y ite per i plans y i lëns purtova bele si pleces. D’auril datrai vel pitla plueia, sceno fovel n bel surëdl y n bon ciaut, la siëles ova bele spià. De mei fova l bestiam bele sun pastura, ma do la metà dl mëns iel unì n ferdon y na nëif che l bestiam alalergia urdlova. L juni fova for mo frëit y plu iëdesc àl fat ju la nëif o sceno fovel la bruma uni di, la siëla de duta la valeda ie dlaceda. Lugio à po ëuramënter purtà surëdl y ciaut, la campanies ova inò pudù se refé. Ma l’agost à inò scumencià cun frëit y vënt, y la nëif feter uni di. Fën ài fat puech defin. Chiche à pudù sejlé orde i ultimi dl mëns l à mo do la rata fat bel y bon, ma chëi che ne n’à nia pudù sejlé à messù l lascé cater o cin enes sota l tëmp che l fova deventà dut fosch y nfraidiva sciche l diguei che fova sià sun pra.
N Santa Crëusc ai 4 de setëmber àl metù man de pluëi che i ruves chersciova y che ciche fova pra ruv univa dut zarà pea; leniam, mur y tiëra.
Ai 17 de setëmber, dumënia, iesi unic ntan la perdica a prië che jënt vede ora Mulin da Coi a judé ma ntan che i trapinova ie te n iëde mesa cësa tumeda te ruf cun doi persones laite. L patron de cësa, bera Engl Perathoner y Giuani Obletter da Ulëta. Chisc jiva do l’ega ora cun i braces spanei, ma deguni ne pudova judé. Jënt bradlova dal spavënt. I ie ruvei nchin ora Plan de Sant Antone ulache n i à trac ora morc daujin dala cësa dl Fever.
Tl’autra mesa cësa ài messù sauté da balcon ju per se salvé la vita che l’ega ova tëut scela y porte. Feter ala medema ëura à Nazio Irsara de Plan da La Sia ulù passé l puent de Prasquel ma canche l fova tamez ie dut l puent crepà ju te ruf y l berba jiva do l’ega ora danter lëns y sasc, da un n gonf al auter che l fova n spavënt a l udëi. Ora La Gërva fovi stac boni de l tré ora mo viv, lessù iel riesc unì cherdà l preve che ti à dat l Sant Uele iló sun ëur de ruf. Pona l ài purtà via n tublà tl fën, iló iel mpue renvenì che l à pudù se pisté y doi ëura do iel mort.
N chël di n iel mo restei trueps zënza mëssa che i messova trapiné per cialé de purté al segur si fantorum. La umans ova da cialé sun i pitli che n ova messù purté ora de cësa, pervia che i ruves cresciova che n udova a uedl, n maniera che te tëmp de trëi o cater ëura iel tumà tl’ega mulins, turnadëces, sies, cëses, puenc, de granc y de pitli; mé doi n iel restei te duta la val. Chël che fova dla dal’ega, messova sté cavia y chëi che fova de ca, ne pudova nia via. Chëi de Custacia che ie prësc do mëssa jic a cësa à messù passé via per l puent da Medel y ji su per Ciandevaves y ca per puent de Piëra per ruvé a cësa.
La prima dumënia do mo ne n’à deguni pudù unì ca a mëssa y nsci ie duc jic tla capela de Puciacia. Te Plan da Culac à l ruf menà via 70 pas de lën y nce ora l Zinch àl tëut la vedla cësa cun sia y doi tubli y sciche ora Ruf àl mo purtà via n grumon de breies y trames sfragacian su dut.
N lunesc ai 18 de setëmber iel stat mo piec. Dala cinch daduman audiven sunan la ciampana a martel che n dëssa sauté n aiut a chëi da Dosses, davia che l ruf ova tëut n tublà y l auter fova te gran pericul. Nce la streda che purtova sa Mulin da Inaz ovel menà via. L bestiam ovi mandà sun Vila da Iman. La cësa de Levisc Riffeser da Pigon fova n pericul; l stradon da Vastlé su y n toch de ciamp ova l’ega giavà ca, ma l puent ova mo tenì. Jënt fova ilò cun zapins y ranghieres y d’autra massaria che laurova per tenì verdia dala tëmp che l’ega se tulësse dut, pervia che l ruf menova lëns y sasc.
Via n Ruacia ie da lassù ju rot ju n to’ de mont sburdlan pea lëns te ruf: te n mumënt àl ruinà dut l pra y la campania y l fova da temëi che la cësa da Ruacia nstëssa jissa n ruina. A Batista Mez i àl menà via la turnadëcia, a Bastl Mez l mulin, la turnadëcia, l pra y n ciamp ntier y bona pert dl auter, a Sepl Mussner tan che dut l pra. La cësa da Dorives y da medl fova te gran pericul, a d’autres à l ruf zarà n cianton, ja Mulins fova la cësa plëina d’ega y de giara.
Nsci te Sëlva stajova la cësa de Fuloni duta tl’ega, l mulin y la fujina fova plëns d’ega y de giara, la doi ëiles te cësa à messù aspité zitran cin dis dan pudëi unì delibredes. Nsci nce autra cëses fova te pericul, sciche chëla de Fungëia; la ustaria da La Gërva y d’autres plëines d’ega. L fova dis de grandiscimo spavënt, n udova nia auter che bradlan, lamentan y prian.
Passon al spavënt plu ncrescëul de chësc tribl lunesc. Dala 10 danmesdì se à destacà n toch de mont sëura Fussel ta Santa Maria de Sëlva y ie unì ju na boa che à menà demez tublà, tubladel y cësa da Fussel cun 6 persones laite. N spaventon mei sta te nosta val. Scialdi ova udù chësta desgrazia, ajache la gran fuera dla smueia fajova cialé via duc y duc bradlova y svaiova.
Prësc se à abinà n grum de jënt per ji a crì la persones suplides tla smueia. Danter chisc defonc da Fussel fovel doi patrones: anda Catarina Perathoner de 71 ani, si fi Paul de 32 ani, che fova per se maridé te trëi enes, y si fia Catarina de 28 ani. L patron, si uem, bera Paul Perathoner fova tl mumënt che ie unida ju la smueia che cialova da balcon de viere ora y ie uni purtà dala boa fin via Frëina, ulache l se à streflà sot al fragacià ora y se à salvà - propi sciche per miracul - ël ne savova nstëss no coche l ova fat. La patrona dl’autra partida fova anda Felizita Perathoner, nasciuda Vinatzer, de 48 ani, madrinia de Seniëur Antone da Fussel, y cun ëila mo Mariana, la sor de Seniëur Antone, de 20 ani y si fra Zenz de 16 ani.
La prima che i à giatà ie stata Mariana. Unian ju s’ova la smueia spartì te doi ruves, Mariana cucova mo ora cun na giama, i l’à bën debota delibreda, ma la fova bele morta; la fova jita cun la fancela dl’autra partida a giavè patac y sce tramedoves fossa restedes te ciamp, fosseles states al segur. La fancela se à mo salvà pian sëura ciamp via, ma Mariana à ulù mucè te cësa y ie nscì ruveda tla smueia. La jënt la udova unian jù danter la boa ite, n lën ti ëssa adés zarà via l cë: ce cossa ncherscëula!
La segonda, che i ova tëut ora mo n chël di dl spavënt, fova la patrona de cësa Catarina; la fova stata te cësadafuech, la ova l mus dut da fulim, sfranta fovela, ma manco che i autri doi che i à giapà la juebia, Paul y Zenz, sfranc che i ne fova nia plu da cunëscer, nsci nce la jëuna Catarina che ie unida giapeda per cuinta permò la dumënia domesdi. La sesta fova anda Flizta che i ne n’ie nia stac boni de giatè plu, scebën che i ie jic sies enes ala longia a la crì, la ne n’ie nceno mei plu unida giateda. Per chisc ovi debota enjinià ca 6 vasciei. Mariana fova unida suplida l miërculdi, i autri la juebia, la fia Catarina la dumënia riësc do che i l’ova giateda.
L fova segra de Sëlva, o ce burta segra! L sesto vascel destinà per anda Flizta à po’ giapà si sor Clemenza de Chetan che vel dis do fova jita a Urtijëi y a unì itevier ti ovel dat l bot che i l’ova giateda morta te streda pra Crist da Tieja.
De chësta doi partides da Fussel ie mo restà da una pert bera Paul che se à mò salvà co che on bele dit y doi mutons che ne fova nia a cësa; dal’autra pert l pere de Senieur Antone bera Ujep Antone Perathoner che fova iust damesdì jit jal Nucia a judè a paré deberieda cun d’autri, ajache la cëses ilò ntëur fova manacëdes dal’ega; po’ Senieur Antone che fova a Bulsan a studie y si mënder fra y doi surans che fova ja Frëina che fajova da mat cui mutons dl’ujin, si berba. Chisc fova n vita, ma restei iesi zënza cësa, zënza mobilies, zënza guant, 12 armënc, dut tla smueia y la campania dut engravineda y ruineda.
I ujins ne se nfidova endenò plu a sté y se purtova l fantorm ora de cësa, l ruf jiva stramp grand y n se temova che unisse mo for jù velch do; bën 70 families à messù, trapiné te chësta curazia. A durmì jivi te ustaria o ti tublei, la jënt fova dut spriguleda che i ne se nfidova nia a durmì y aspitova ert che la nuet passëssa. La rujneda y l spavënt fova grand te duta la val, uni dì audiven cuntan d’autra desgrazies, la stredes fova plëines de jënt che cialova al’eghes.
L merdi, 19 de setëmber, ie po’ stata la supultura de cater defonc: de chi trëi arnaghei y de Tone Cudauner dl’Ampezan, che i à messù tenì 5 dis mort te cësa, ajache i ne pudova iniò passè ca l ruf; i ova po messù ruvè sa Dlaces y l purté te Sëlva a suplì.
Te Sëlva ovi po’ do la s. Mëssa arlevà l venerabl cheder dla Madona dl’Aiut y univa ora n pruzescion pea de viërs de S.Cristina, chëi de Sëlva, do che l fova unì prià te dlieja dant al Santiscimo. Canche passova la pruzescion chëi d’là dal’ega se snudlova jù y bradlova che i ne pudova nia ji pea, ajache manciova i puenc.
Dla dal’ega univa a mancë la roba da maië; gran pert ova mé plu patac. Chëi decà dal’ega se menova picià y ti trajova via pan, chëi dlà l tlupova su y bussova la man. Lëtres tacovi pra n sas y les scirmova via per damandé de cie che i ëssa debujën y i autri les scirmova inò ca ala medema maniera. I à pona trat cordes y fiertrac y mandova via roba te na sportula. Ma bel plan à i ruves metù man de calé y la jënt à pona inò scumencià a lauré. Tl prim ài metù i ruves a ji mpue plu ndrët y à fat tei pitli puenc da passé via. Pona iesi jic a crì l bestiam che fova mo sun pastura y à desmuntà. Jënt à abù gran dann a cësa y samont te deplu luesc.
Ma cie che i ova laurà nchin sën pra i ruves ie dut stat per nia, che n San Scimon, ai 28 de utober, ovel inò scumencià a pluëi sciche sce l ciel fossa daviert, di y nuet y dut ie inò jit n revina. Y sën manaciova na gran desgrazia sa Pitla Rijeda, ala cësa y ala campania, ulache dut fova n pericul de ji n smueia. L fonz ova trat na gran sfënta y la jënt che stajova tla cëses da Prasquel nchin Calonia ova messù trapiné ajache 8 cëses fova n pericul sce l univa ju Rijeda. I prevesc cun duta la jënt che fova pona te dlieja ie jic cun l Santiscimo prian che Idie straverde da na tel desgrazia. De gran sasc sciche furniei univa ju, ma i se à duc fermà zënza fé vel dann. A luesc fovel bën unì ju vel pitla boa revinan n valgun ciamps, ma ala cëses ne fovel suzedù nia, ora dla cësa de Cristl da Rijeda, che fova zesseda che n ne pudova plu stlù no ujes no porta. La roba de valuta ovi trapinà y se n fova jic a sté ora de cësa per vel ena. La campania fova scialdi revineda.
Sën al scumencià a unì frëit, l à nevët che dut s’à inò fermà. La jënt pudova inò se trapiné tla cëses coche les fova y pudova mëter man de lauré zënza tëma. Scebën che de nuvëmber gran pert dla stredes fova mo rotes ca y jënt ne pudova mo nia se mené l fën da mont ju, ài do y do cumedà su l piec. Fat su l puent da Medel y la nueva streda su per pra da Medel. Te dut Val de Gherdëina à messù fé 19 puenc, de dezëmber ie po tumà scialdi nëif che à per ntant curì de blanch la pleies di luesc desgraziei y ruinei.
Sëura duc i paejes dl Tirol fovel stat de gran eghes y de gran danesc. L coser dl’Austria, grofes y d’autri gran seniëures à dunà gran somes da partì ora a chisc puere
desgraziei y nce d’autra bona jënt de Dispruch, de Maran y Bulsan, s’à tëut sëura de petlé per Gherdëina y à mandà ite n valguna casses de roba d’uni sort guant, blava y farina da i dè a ch’sta puera jënt.
Nsci fova finà chësc ann spaventëus. L ova nce zënza bele scumencià cun desgrazies. De jené s’ova taca su un de Ronc, de merz gran muria de pitli, malaties che n muriva doi, trëi y nce cater t’una cësa, te plu cëses nce doi te un n di, y n valgun dis dant che scumënce i gran spavënc fova una da Marisan sauteda te ruf ja Mulin da Prasquel. Dla 83 perones che fova mortes l ann 1882 ie 15 mortes de mort mprovisa, pitli mutons n iel morc 32 y 36 d’autri.
(Dal Calënder de Gherdëina dl 1913; test de Madalena Linder da Fujeron y Catarina Perathoner de Val, adatà al didancuei)
SMUEIES TE SËLVA
Sun la spersa dl Chemun de Sëlva iel ti ani passei for inò stat vel’desgrazia y vel’sperduda per sasc o smueies che sbriscia da sëurajù. Nsci la gran smueies storiches da Fussel dl 1882, te pra dl Ingram danter l 1870 y l 1890, la smueia da Insom dl 1917 y dl 1951.
Dl 1976 ti ova sasc unii ju dla cresta de Costabella fat na drëta sperduda a chëi che stajova tl raion da Ciajea y ova n pert nce
desdrù la vedla cësa da Crestan ulache per fertuna ne fovel deguni laite te chël mumënt.
N valgun ani do, dl 1985, fovel unì ju n gran puron te Plan se ferman puech dedora dal ciamp dal palé y pona dl 1998 iel unì ju na smueia cun tiera y sasc dai “Uedli” passan via la streda Dantercëpies y se ferman tl busc giavà ora per fé su da nuef la cësa Grohmann. Dl 2000 desdruj na smueia l resservar per l’ega da bever de chemun dlongia l “Gran sas” sun l troi danter Frea y Linacia.
Dl 2004 ie pona n gran sas unì ju dlongia la cësa de Spinaces. Nce inò na drëta sperduda jita ora n bona.
Da pert dl chemun iel unì fat te chisc ultim ani, cun l aiut finanziel dla provinzia, de gran lëures per scuné la cëses che fova te situazions periculëuses: nsci dai “Uedli“ nchin ta Linacia, ora Spinaces y dal hotel Gardenia nchin al hotel Alpenroyal.
L majer lëur per fermé la tiera che se muev ie bën unì fat ti ultim doi ani sun Daunëi, n raion che se muev puech, ma tant che alalongia revinel y fej tré sfëntes ala cëses fajan sté ert la jënt che sta laite.
Dl 2012 pona la gran smueia ju dla Pitla Cir sun Dantercëpies; n fova tl lëur de fé su l mplant nuef dla Dantercëpies che per chësta gauja à pona messù mudé trassa.