La storia dl jì a crëp te Sëlva
Arpizedes y mëinacrëp
Ntëur l 1850 ova scumencià la scuvierta de nosc crëps da pert de alpinisã y piunieres de duta l’Europa, ma dantaldut da pert de uemes dl’Austria-Ungaria (sota chëla monarchia fovel nce nosc raion fin do la prima viera mundiela) y da pert de piunieres nglëisc. La jënt dl post ne n’ova nia gran nteres per i crëps y ova bën de d’autri problems de sëuravivënza te n raion tan rie da lauré. Permò cun l scumenciamënt dl turism ova vel’un scumencià a jì su per i crëps pervia che l fova n bon lëur acumpanië y fulestieres che paiova drët bën. L jì su per la montes fova n capriz de chëi dal muet. Bele dl 1869 fovel unì metù su a Bulsan na sezion dl “Österreichischer Alpenverein” y ai 2 de lugio dl 1885 la sezion de Gherdëina cun si prim presidënt Fritz Gedon y pona dal 1886 al 1888 cun Franz Moroder y dal 1888 al 1894 cun Josef Moroder (duc de Urtijëi ulache l turism ova bele scumencià vel’ann dant). Dl 1887 ova chësta lia dat ora n prim cudejel di troies de Gherdëina, la lista dla tarifes per i mëinacrëp, metù su merches per i troies y nce stanges per mustré l troi a chëi che passova d’inviern, dantaldut su per Frea ulache l fova n troi de cunliamënt de gran mpurtanza, ma dassënn periculëus per la neveres y la levines. La sezion de Gherdëina dl DÖAV ova messù l ann 1923 pervia dl fascism unì mudeda te “Società Alpinisti Gardenesi” y ova pona per la ntraunides de viera dat su defin si atività canche la uties dl AV univa destëutes de forza y dates a sezions dl CAI talian (nsci Puez, Dantersasc, Jëuf de Sela, Boé, Pisciadù y Ncisles) cun n decret statel di 3 de setëmber dl 1923. L’atività dla lia da mont ova permò scumencià dl 1954 cun l CAI de Gherdëina (dal 1921 a Bulsan) y l AVS (Alpenverein Südtirol), metù su a Bulsan dl 1945, che se ova metù adum tla Lia da Mont, desmustran de ulëi tenì adum y nia spartì duc “chëi da mont” de Gherdëina.
La prima arpizedes de nosc crëps
Saslonch (3181 m) ie unì arpizà l prim iede da Paul Grohmann de Viena ai 13 de agost dl 1869 adum cun i doi mëinacrëp Peter Salcher y Franz Innerkofler. Saslonch univa ratà nchin ntlëuta sciche nia da pudëi jì su, ma mé n valgun dis do (conta Franz Moroder te si liber dl 1915) fova doi pastri jëuni (diseies), Batista Mussner dl Scizer de Sëlva y n fascian nce ruvei su deschëuc y cun de stlet guant, ajache i ulova udëi cie sort de bandiera che ventova sun Saslonch. La arpizeda dl Saslonch fova scialdi periculëusa dantaldut pervia di sasc che univa ju tla sfënta de dlacia (Eisrinne) y sambën da mat sfadiëusa ajache n messova ti jì permez a pe pian via da japé dla valeda. I alpinisã dan la prima viera ne piova nia via per l “Fassanerband” ma su per l “Felsenweg“ che jiva da Dantersasc su ulache l ie la utia de Dantersasc (Rif. Vicenza - Langkofelhütte). L “Fassanerband” ie permò unì giaurì y n pert njinià ca dai saudeies dl’Austria-Ungaria canche i stajova tla utia de Sela ntan la prima viera. Danter l’autra vies sun Saslonch iel da lecurdé l parëi nord giaurì l prim iede da R. Pichl y R. L. Weizer dl 1918 y pona plu tert nce d’inviern da Renzo Bernardi de Filipo y Ludwig Moroder de Val de jené dl 1962. L bivach sun Saslonch ie unì fat per dé d’albierch a chëi che fajova l parëi nord y ne ti la fajova nia a ruvé zeruch l medem di o che restova tl crëp pervia dl stlet tëmp. L ie unì fat su da n valgun mëinacrëp de Gherdëina cun l aiut finanziel dl CAI de Bulsan dl 1935: Ferdinand Glück, Luis Senoner da Costa (Fulmine) che ova purtà su n rodl de banda da bën 30 chilo, Karl Runggaldier da Ciaslat, Moz Demetz de Tita d’Odl, Karl Demetz da Pramauron y Adam Demetz de Col da Larjac (chëst ultim nia mëinacrëp). Ai 30 de setëmber dl 1935 fovel unì giaurì ufizialmënter cun l inuem de “Bivacco Giuliani”. Sun l crëp de Saslonch iel nce unì metù su plu simboi de nosta religion: nsci uloven mëter dl 1938 na crëusc de peton sun piza, dl 1953 ova Giuani Demetz da Iman metù su n crist, plu tert batù ju dal tëune, dl 1961 la Madona sun l parëi nord-est zipleda da Flavio Pancheri y dl 2001 n crist ziplà da Samuel Moroder sun ncëria de Manfred Runggaldier y si fëna. L crëp tlamà Grohmann, che ntlëuta ne n’ova mo nianca n inuem, ie unì denuminà nsci n unëur dl prim arpizadëur dl Saslonch, ma ie unì arpizà l prim iede da Otto Fischer cun l mëinacrëp Michael Innerkofler dl 1881, 12 ani do l Saslonch. L Sas dl Dënt ie unì arpizà dl 1889 da dr. L. Darmstädter de Berlin cun l Stabeler y Luigi Bernard de Ciampedel. L manciova mo la piza di Cin Dëic che ie unida arjonta l prim iede ai 8 de agost dl 1890 da Johann Santner de Bulsan cun R. H. Schmitt de Viena. Sun Boé (3152 m) fova bele Grohmann ruvà su dl 1864. I crëps dla Pizes da Cier ie dessegur unii arpizei dant da pastri y iagri, ma turisticamënter iesi unii cunesciui permò tres la arpizeda de W. Meuser de Minca che à nce lascià plu scric de si ventures. La via normala sun la Gran Cier ie unida giaurida dl 1887 da Johann Santner y Gottfried Merzbacher. Meuser ie ruvà ai 4 de setëmber dl 1886 nce sun la Piza de Puez y ai 6 de setëmber sun Piz Duleda.
Sambën univel bele vardà tla pastures de Puez y Crespëina giut dant y perchël ne n’ie chësta dates segur de no l prim iede che na persona ie stata sun chësta pizes, ma mé la prima data desmustreda cun scric da pert dl DÖAV.
Vies feredes ntëur Sëlva
Nteressant per la storia dl nuzé turistich de nosc crëps ie nce la dates dla giaurida dla vies feredes ntëur Sëlva:
- sun Sas Plat la ferata Oskar Schuster de agost dl 1895
- la Gran Cier dl 1887
- sun Mëisules l Pössnecker dl 1912 da saudeies dl’Austria-Ungaria
- la Pitla Cier (V) ntëur l ann 1950
- la Tridentina dl 1968 dai Alpini dla Tridentina
Leprò iel mo unì la via fereda Pertini da Val sun Stevia (su per l parëi dan Valacia) fata su dl 2004 da Mauro Bernardi sun ncëria dla lia dl turism cun l cuntribut dl chemun. Davia che la lizënza de fé su chësta fereda ne fova nia dl dut n orden ajache la ie tl parch naturel Puez-Odles, iel mo for n stritoz dan suneria cun l’Union Europea.
I prim mëinacrëp de Sëlva
L DÖAV ova bele dat ora dl 1869 na lista de duc i mëinacrëp (Führer). Te duta la Elpes dl Sud fovel 38 mëinacrëp, ma bele puec ani do (1894) n fovel tla Elpes dl Sud 293 (dac ora dla Geschichte des Deutsch-Österreichischen Alpenvereins dl 1894) y l fova bele nce na “Führerordnung”, na lizënza de mëinacrëp y tarifes fates ora dal Alpenverein. I prim mëinacrëp de Sëlva semea vester, do na nrescida fata da Wolfi Mussner y Franzl Runggaldier de Mizi dl 1995, Anton Kasslatter da La Bula che ie ruvà sun Saslonch cun l seniëur nglëisc Utterson Kelso ai 11 de lugio dl 1872. Do n auter scrit dl DÖAV fova l prim mëinacrëp autorisà de Sëlva Wendelin Kasslatter da La Bula dl 1877 (numinà Nadalin da Guton), fra de Tone (Anton) y tosc do si auter fra Zenz. Franz Fistil pitova dl 1881 bele l’arpizeda dl Saslonch ai fulestieres. Te Gherdëina fovel dl 1885 cater mëinacrëp autorisei, dl 1893 bele 9, dl 1902 n fovel 22 y dl 1912 n fovel 34. Bele ntlëuta se dajova ju l cunsëi dla sezion Gherdëina dl DÖAV cun l problem de chëi che pitova vel’jita o arpizeda zënza avëi la lizënza tan che te n protocol dl 1909 dla sezion de Gherdëina iel da liejer che ”dantaldut te Sëlva ie chësc viz dassënn praticà y l vën fat ora de crì na persona che fajëssa da spion y jissa a dé sëura chëi che lëura da mëinacrëp zënza titul”. L liber de lizënza dl 1902 ova scrit ora te cater rujenedes (tudësch, talian, nglëisc y franzëus) y repurtova nce la lista dla vies sun chëles che l mëinacrëp fova autorisà de mené fulestieres. Do la segonda viera à nosta provinzia urganisà autonomamënter i ejams y la lizënzes. I prim cursc per deventé mëinacrëp te nosc raion fova unii tenii dala sezion de Bulsan dl 1888 y pona inò dl 1893. Dal 1891 fajova bele nce l jì cun i schi pert dl ejam. Sibe i cursc che duta la massaria univa metuda a despusizion dal DÖAV che ova tla gran ziteies dl Nord y dl’Europa dl Est n grum de sustenidëures y finanziadëures drët dal muet. L ie al didancuei da se fé marueia tan de mëinacrëp che Sëlva ova. Sce n pënsa al pitl numer de turisã che univa, pona ie l numer de mëinacrëp che ova da lëur do la rata scialdi majer de chël de al didancuei. La gaujes ie sambën che l ne fova mo degun troies marchei, nia tan na bona leteratura, ma dantaldut fovel fulestieres drët dal muet. Nsci dijen che n mëinacrëp per jì sun Saslonch davaniova tant da se cumpré na vacia y te doi trëi ani de lëur fovel bon de se fé su na cësa. Gherdëina ova na urganisazion de mëinacrëp drët sterscia y nce dal muet, tan che l fova unì metù su na sort de assegurazion ulache uniun paiova ite y che judova sce un di cumëmbri ova vel’malatia o desgrazia. Bele nce na prima urganisazion y n magasin per ntervënc de aiut fovel unì metù a jì te chëi ani. N magasin per material de aiut oven tl ospize de Frea. Sambën se à la situazion mudà cun l rumpì ora dla prima viera y per n valgun ani ne n’iel stat tan che deguna atività. Ntan la viera iel nce tumà vel’mëinacrëp, nsci Engelbert Runggaldier da Merch mort cun 36 ani ai 2 de mei dl 1917 sota na levina pra i Kaiserjäger sun l Jëuf dl Tonale y suplì a Pinzolo. Da lecurdé iel nce Giuani Runggaldier da Merch, tumà ju dla terza piza de Mëisules dl 1929. Riesc do la prima viera fovela stleta cun l lëur da mëinacrëp, ajache i puec fulestieres talians che univa ne fova mo nia njiniei a jì su per i crëps y tudësc ne n’univel nia plu. Dl 1922 pona an nce messù scumencé a scrì i protocoi dla Lia di mëinacrëp (da nuvëmber dl 1922 Consorzio delle Guide Alpine Val Gardena) per talian davia che uni lia tudëscia fova unida pruibida. Te chisc ani fovel unì ora nce stritoc danter i mëinacrëp pervia dla “Italianità” che ti univa damandeda. L’atività ti ani danter l 1930 y 1939 ova inò drët tëut su y te chësc tëmp iel nce unì giaurì da nosc mëinacrëp n grum de vies nueves.
Lia di Mëinacrëp de Gherdëina
Al didancuei ie i mëinacrëp de Sëlva urganisei te na lia metuda su l ann 1984 cun si prim presidënt Wolfi Mussner y d’autri mëinacrëp: Luis Senoner (Fulminino), Mario Senoner da Bastl, Franz Runggaldier da Valternea, Emrich Senoner de Ciablon, Zenz Runggaldier de Poza, Franz Stufflesser da Bataian, Hermann Comploj de Frainela y Mauro Bernardi. A Urtijëi iel feter dl medem ann unì metù su n ufize de mëinacrëp “Catores”. Lecurdon tlo chëi mëinacrëp che à scumencià si lëur bele dan la segonda viera y che ie veramënter i piunieres de nosc crëps.
Batista Mussner dl Pinter (tlamà Tita Pinter) (1879-1971). Nasciù sun l luech de Col te na familia de 6 mutons ovel bele da pitl mustrà si pascion per i crëps se n mucian da cësa per jì su per i banc a tlupé stëiles da mont da vënder ai fulestieres o a purté l flucion a vel’patin se davanian si prim scioldi. Deventà mëinacrëp dl 1901 se ovel pona tëut a fit l luech de Curtinea (benefiz dl mëune dla dlieja de Sëlva). L lëur da mëinacrëp fova dan la prima viera drët lucratif tan che l pudova se vaghé de tò jënt a lauré l luech y ntant jì a crëp. La prima viera ovel passà sun la front dl Col de Lana via Fedom tulan su l lëur de jì a crëp inò danter la doi vieres. N conta che l fova jit da Sëlva a pe a mené n fulestier sun i Ciampanii dl Vaiolet y pona dedò inant a pe te Fascia ulache cun i scioldi davaniei ovel cumprà doi pitli bues che l ova menà nfin a cësa. Si ultima tour meneda cun seniëures ie stata la Marmolata dl 1939. Per si meric tl jì a crëp ovel giapà l “Ordine del Cardo”. La tradizion dl jì a crëp ie resteda te familia y ie unida tëuta su da si mutons, nce ëi mëinacrëp, Tone (1915-1978) y Batista (*1922).
Ferdinand Glück (1901-1987). L Glück, coche l univa tlamà, fova nasciù a Urtijëi y ova bele da pitl mustrà nteres per d’uni sort de sport, ma dantaldut per l schi alpin y l pudejé d’inviern y l jì a crëp d’instà. Per si meric per l alpinism fovel unì numinà “Cator d’or” y ova nce giapà na lëtra de recunescimënt dal on. Giovanni Spagnolli, presidënt dl CAI. Ntëur a 70 morc ovel purtà ju di crëps y salvà 37 persones ora de situazions periculëuses. Ël ova tëut pert ala Olimpiades a San Murezzan/St. Moritz (CH) dl 1928 sun i 50 km de pudejé, ma nce a n grum de gares de juissa a livel nternaziunel. Dl 1928 ovel fat l ejam de mëinacrëp, se ova maridà y fova unì a sté te Sëlva. Danter l 1927 y l 1937 ova l Glück giaurì 20 vies tla Dolomites ma dantaldut sun Mëisules (i trëi Ciampanii) y fova perchël ti ambienc alpinisã unì tlamà l rë dl Sela. Si cumpani de jì a crëp fova dantaldut Moz Demetz de Tita d’Odl da S. Cristina, ma nce Angelo Dibona y Luis Trenker. Per i films de Luis Trenker al suvënz fat da contrafigura y à perchël nce judà a fé la storia dl film de nosc crëps.
N conta che na si tlienta nglëija plutosc rica, La Tutino (inuem ntier Holda Tutino Steel), che ti fova scialdi recunescënta per la bela ventures che la ova pudù passé, ti ova damandà sce l ëssa plu gën che la ti fejëssa su na cësa o n saut te Val. Sun chësta ova l Glück (che stajova a fuech te n cuatier de chemun drët ala bona te Plan ta Taiadices) dit che l ëssa plu gën l saut. La seniëura ova lascià fé su l saut te Val (ulache l ie al didancuei l purtoi Cir) l ann 1934, che ie unì adurvà nce per garejedes naziuneles nchin dan l 1960 y zarà ju dl dut permò tl 1968 per fé l purtoi Cir per i Campionac dl mond de schi dl 1970. La prima vies de majera mpurtanza giaurides dal Glück ie l parëi sud dl Piz Ciavazes, l parëi sud-est dl 2o Ciampanil dl Sela, l parëi nord-est dl Piz Gralba y l Ciampanil de Lietres te Val. Si pascion per l sport dai schi ie passeda a si fi Otto, che ie nce ël stat campion de schi te plu categuries y che à tëut pert ai juesc olimpics de Cortina de Ampëz dl 1956.
Batista Mussner de Paulin (1896-1987) fova deventà mëinacrëp dl 1925. Ël fova un di mëinacrëp plu priejei y plu mpeniei. Da si liber de mëinacrëp ulache ntlëuta i fulestieres scrijova ite si mprescions, iel nteressant a udëi tan de fulestieres da duta l’Europa che l menova. Mé dl 1925 y 1926 n iel de London, Berlin, Würzburg, Magdeburg, Leipzig, Köln, Milan y Roma. La gran pert dla vies fates fova sambën te Gherdëina, ma nce la Marmolata, l Cimon dla Pala, la Trëi Pizes de Lavarëi a Sest y crëps ntëur Cortina.
Luis Mussner (1906-1987) y Germano Mussner (Mano) de Paulin (1893 -1965 - deventà purtadëur dl 1927 y mëinacrëp dl 1937). Chisc doi fova mëinacrëp drët da ulëi bon y fova priejei y crii dai fulestieres dantaldut per si savëi da cunté dla natura, di crëps, di ciofs y di tieres. Ëi fova nce tachei ala natura per d’autra rejons: l prim fova n verdiabòsc y l segondo n iagher drët pasciunà.
Luis Senoner da Costa (Fulmine) (1901-1978). Luis da Costa fova n mëinacrëp y maester de schi drët priejà. Si sëurainuem “Fulmine” ovel giapà ajache canche l trajova sëura i schi piovel via sciche n tarlui.
Hans Delago (1903-1978), l patron dla Villa Delago deventeda plu tert Pension Gardenia, fova n mëinacrëp y maester de schi drët da talënt. Ël ova tëut pert dl 1928 ala prima spedizion taliana al Pol nord cun l cunesciù esploradëur talian general Umberto Nobile.
Karl Runggaldier da Ciaslat (1904-1989). De ël conten che l fova jit trëi iedesc te n di sun la Marmolata. Sun Saslonch jivel deschëuz, nce su per l parëi nord. Ël ova abù a fit la utia de Dantersasc ti ani 1930 y ova do la viera scumencià a fé su la utia Comici, pona venduda per i debic. Corl da Ciaslat fova na persona drët uriginela y da avëi per uni sort de strapaz y fadia.
Luis Mahlknecht (Scimon da un uedl): de ël san plutosc puech. L uedl ovel perdù tla prima viera pra la front dl Sas Stria sun Falzarego.
Lecurdà val nce Emilio Comici, n bon alpinist che à giaurì plu vies y che ie stat podestà (Commissario prefettizio) de Sëlva dl 1940 y ie tumà ju te Val sun parëi de Ciampac ai 19 de utober dl 1940. Ël vën lecurdà sciche l podestà plu de bon cuer y plu bënulù dala jënt, danter i podestà metui dal fascism. Per lecurdé Comici iel unì metù su te Val, dal CAI de Triest, na figura de bront zipleda da Tita Demetz dl Pinzigher.
Adam Demez de Col dala Pelda y Tone Perathoner de Ronch ne fova nia mëinacrëp ma de bon alpinisã y ie da lecurdè ajache i a judà a scrì la storia de nosc alpinism.
Y pona iel sambën da lecurdé nce Oskar Mutschlechner (1922-2010), atlet dai schi y mëinacrëp, ost sun Frea dal 1930 incà. L ti à judà a n grum de alpinisã ora de situazion ncompres. Ruvà sun l Jëuf de Frea bele dl 1925, ulache si pere ova tëut a fit, l ospize iel stat sun l jëuf per 76 ani menan la ustaria Frara nchin dl 1990 y pona la butëiga vis-à-vis dl ospize nchin dl 2000.Oskar se lecurdova sambën di invierns scialdi lonc passei sëul y sulënt sun l jëuf y la sëires che si pere cuntova dla prima viera y dla streda:
La costruzion dla streda y dla teleferica (Materialbahn) da pert de prijunieres rusc ntan la prima viera, la ntraunida che un che ova prutestà pervia dl mancë dla spëisa fova unì stlupetà ju y suplì sun l post (ulache aldò de Oskar messëssel mo vester), la streda åareda per feter 8 mënsc al ann, la jënt badiota y de Fedom che messova fé a pe l jëuf per unì ca n Plan a senté sun la ferata.